Advertència

Aquest blog està sense actualitzar. Podràs trobar informació nova i actualitzada i saber qui sóc a:
www.fisioterapiaefis.com
MOLT IMPORTANT: "Tots els comentaris, exercicis o consells publicats en el blog són personals i en cap cas poden substituir la consulta d'un metge o professional de la salut ". Les fotos a partir del 2010 són extretes legalment de pàgines webs que permeten descarregar-les.

COM HEM DE RESPIRAR?

En primer lloc, vull agrair-vos tots els missatges de suport i de recolzament que he rebut per la iniciativa de “manelfisio”, i, evidentment, també a tots els que heu visitat la pàgina, en especial als que heu col·laborat responent alguna opció de l’enquesta i m’heu enviat algun comentari o pregunta. Moltes gràcies.
Aquesta setmana he triat la pregunta de l’Abraham (no posaré cognoms excepte que em doneu el vostre consentiment quan m’envieu la pregunta…), que li agradaria saber quina és la millor manera de respirar.
La veritat és que aquest és un tema bastant complex, per tant intentaré explicar la meva opinió de la manera més entenedora possible, intentant no caure en tecnicismes ni conceptes massa complicats. Intentem-ho:
“El diafragma és el múscul principal dels que intervenen en la respiració. Té forma de cúpula i envolta els pulmons per sota , que són d’un texit semblant a l’esponja que fem servir per fregar els plats (per fer-nos una idea). Quan inspirem i agafem aire, el diafragma baixa i descomprimeix els pulmons permetent que l’aire entri (igual que quan l’esponja s’omple d’aigua). Al espirar, el diafragma puja, comprimeix pulmons, i l’aire surt expulsat per la boca o el nas (igual que quan apretem l’esponja plena d’aigua i es buida).
Doncs bé, sempre s’ha comentat que hi ha tres tipus de respiració:
1. Clavicular, que és la que fem servir quan estem neguitosos i portem l’aire cap a les clavícules enlairant una mica les espatlles.
2. Toràcica: L’aire es queda a la zona del tòrax i puja el pit i s’obren les costelles. Aquesta és la més habitual.
3. Abdominal o diafragmàtica: És la que fan servir els nens petits inflant i desinflant la panxa. El diafragma baixa, empeny les vísceres i notem com la panxa sobresurt una mica, inflant-se com si fos un globus.


Per aclarir-ho una mica, vull comentar que l’aire arriba sempre als pulmons, i quan parlem “d’inflar la panxa o les costelles”, únicament ens referim al moviment que es produeix en aquestes zones al agafar l’aire, en funció dels músculs inspiratoris que intervenen i la zona dels pulmons on va a parar l’aire.
Hi ha moltes maneres de respirar, i possiblement cadascú dirà la seva en funció de la tècnica corporal que més hagi practicat (El Ioga i el Taixí respirant pel nas i inflant panxa, el pilates mantenint panxa apretada i obrint costelles, l’estirament global agafant aire pel nas i deixant-lo anar per la boca...).
La realitat és que el nostre cos respira com pot. És a dir, si tenim la panxa i el diafragma bloquejat, respirarà inflant el tòrax. Si estem angoixats, agafarem poc aire, deixarem anar encara menys i aixecarem les espatlles. Per contra, si ens trobem relaxats i sense cap bloqueig corporal, possiblement notarem que la panxa s’infla i es desinfla i que el cos no fa gaire esforç per agafar l’aire ni per deixar-lo anar.

Personalment crec que la millor manera de respirar consisteix en agafar l’aire pel nas i dirigir-lo de forma relaxada cap a la panxa, amb un petit moviment del tòrax, les costelles i finalment de la panxa inflant-se. Després deixar-lo anar amb la boca sense forçar, seguint el moviment invers al de l’entrada.
Això és molt difícil de fer durant el dia a dia, perquè la major part del temps respirem inconscientment, però és molt recomanable practicar aquest tipus de respiració uns minuts, dos o tres cops al dia, estirats panxa enlaire en un lloc tranquil i sense ningú que ens molesti.
Per no allargar massa l’article, més endavant ja explicaré algun exercici respiratori més detalladament.




1 comentari: