Advertència

Aquest blog està sense actualitzar. Podràs trobar informació nova i actualitzada i saber qui sóc a:
www.fisioterapiaefis.com
MOLT IMPORTANT: "Tots els comentaris, exercicis o consells publicats en el blog són personals i en cap cas poden substituir la consulta d'un metge o professional de la salut ". Les fotos a partir del 2010 són extretes legalment de pàgines webs que permeten descarregar-les.

COM CREMEM MES CALORIES?

Avui intentaré respondre una qüestió que m'han enviat per correu: Quan vas a córrer, per cremar calories, qué és millor, una intensitat més alta i una durada una mica més curta? o bé més estoneta a un ritme més suau?

La veritat és que tot depén del nivell de forma física que es tingui. Anar a un ritme més elevat implica cremar més calories totals, i per tant un % de greixos total més gran que si el ritme és més suau. Però també estem incrementant el patiment de les nostres articulacions, i el cos ha d'estar preparat.

Un ritme mig, és a dir, una intensitat moderada, necessita una mica més d'estona total per aconseguir cremar les mateixes calories totals provinent dels greixos. Però parlant d'esport salut és bastant més benficiós pel cos, i ens permet anar assolint una bona base pel dia que volguem apretar més.

El meu consell és alternar els dos tipus de treball. El dia que disposem de menys estoneta, fer un recorregut de menys durada però a una intensitat més alta (que ens costés parlar), o bé el mateix recorregut alternant intensitats (5' suau i 5' fort).

El dia que disposem de més estona, disfrutar més del recorregut, mantenint un ritme constant (que ens permetés parlar) i allargar la durada 10 o 15' més que el dia de recorregut/durada curta.
D'aquesta manera, en un principi potser no cremem tantes calories com si sempre anéssim a tope, però el cos respón millor, té menys números de lesionar-se i segur que a final d'any les calories cremades són les mateixes que si el rimte sempre és elevat (perquè si no et lesiones pots córrer més dies...).

1 comentari:

  1. De fet, per a mi ja seria una victòria simplement sortir regularment a córrer. El que potser em faria falta és un primer consell o estímul que m'ajudés a motivar-me. Tenir ganes de sortir a córrer... ja és una victòria! ;)

    ResponElimina