L'ESPORTISTA HABITUAL

Acabem aquesta minisecció sobre els tipus d'esportistes amb els que practiquen esport de forma habitual. Aquí trobariem dues subcategories, aquells que ho fan per salut, regularment, però sense posar el seu cos al límit. I aquells que són fanàtics d'un o més esports i que ho practiquen sempre que poden, intenten millorar al màxim i posem el seu cos al límit sempre que sigui necessari.

Qui creieu que té més risc de lesionar-se?? efectivament.
Quan la pràctica de l'esport es transforma en una obsesió, els beneficis de l'activitat física desapareixen. Possiblement sigui millor no practicar-ne cap tipus, que no pas exigir-te sempre al límit, dia sí i dia també. Això no vol dir que en moments puntuals no ho hagis de donar tot, o que sigui negatiu plantejar-te un súper-repte de tant en tant...
Em refereixo a l'excés. La pràctica exagerada d'esport, sense repectar el mínim descans que necessita el cos produeix lesions per sobrecàrrega, sobrentrenament,, augmenta el risc de patir traumatismes... i deixa el nostre sistema inmunitari tocat, ja que ha de treballar massa.
Practicar esport habitualment és molt recomanable, però aplicant estímuls adeqüats i respectant els descansos. Pots entrenar cada dia, però no sempre al mateix nivell no sempre fent el mateix...

Una vegada els hem vist tots per sobre, amb quin tipus d'esportista us identifiqueu???

Image: Nathan Rogers / FreeDigitalPhotos.net

L'ESPORTISTA PER OBLIGACIÓ

Aquest, normalment ja no el podem considerar esportista. En tot cas, seria més correcte dir que practica algun tipus d'activitat física o esport, però per obligació, recomanació...
Pot ser que hagi de fer uns exercicis que li ha recomanat el metge, o més aviat el fisio... i tingui la voluntat de fer-ho pel seu benestar. Lògicament el risc de lesió aquí és molt baix, l'únic que succeeix és que quan el problema es soluciona, s'acostuma a deixar de fer l'exercici.

L'altre tipologia seria aquell/a que fa esport o activitat física perquè sap que és bo, li va bé, vol millorar el seu físic, o en el fons es nota més bé quan acaba de fer-ho... però no li agrada gens. Aquí, el problema principal acostuma a ser que has de tenir una força de voluntat molt gran, i veure algun resultat a curt o mig termini per no acabar deixant-ho.

Quina consell us puc oferir si formeu part d'algun d'aquests grups? Principalment que busqueu una motivació. Ja sigui mitjançant la superació de petits reptes, avaluant els beneficis regularment i veure com la balança es posa de part de l'esport i, sobretot, buscar aquella activitat que us agradi. Però si acabem de dir que a aquest grup no li agrada l'esport!! Cert, però segur que alguna activitat si que agrada (pàdel, caminar, pilates, natació, activitats dirigdes, entrenament personal individualitzat, btt, tai-txi...). Només cal trobar-la i tot serà mes fàcil!

Image: Andy Newson / FreeDigitalPhotos.net

L'ESPORTISTA DE CAP DE SETMANA

A l'últim post d'aquest blog (ja fa molts dies...) comentàvem que hi ha diferents tipologies de gent que practica esport. Avui parlarem d'aquells que ho fan de tant en tant (normalment el cap de setmana).
El principal risc de lesió per aquests tipus d'esportista és la baixa forma física. Es realitza un esforç concret un dia, el cos fa el que pot per estar al nivell, però no hi ha millora perquè torna a passar molt de temps fins que es torna a realitzar un altre esforç. Això succeeix precisament quan passen 7 o 15 dies entre una activitat i la següent.
L'exemple més clar, en aquesta época, és la pràctica de l'esquí.

Durant un o dos dies s'exigeix a la nostra musculatura i al nostre sistema càrdiovascular que treballi a un nivell al que no està acostumat (perquè no l'hem entrenat) i això multiplica el risc de lesió.
Quina és la solució? La millor seria preprar l'organisme per a la activitat en concret (exercicis de força a casa, caminar fins a la feina, pujar i baixar escales... si no es vol/pot anar al gimnàs) i d'aquesta manera gaudir més de l'activitat perquè ens podem exigir més.
L'altra opció és ser realistes, i si el nostre nivell físic ens obliga a parar sovint quan baixem esquiant (seguint l'exemple de l'esquí), doncs fer-li cas per minimitzar riscs!!
I tant si triem una o l'altra, preocupar-nos de fer un bon escalfament i de realitzar els estiraments adeqüats al tipus d'esport que practiquem abans i sobretot després de l'activitat.

Image: FreeDigitalPhotos.net

QUIN TIPUS D'ESPORTISTA ETS?

Generalitzant (que diuen que no s'ha de fer mai...), la majoria de persones ens podem dividir en tres grups, respecte a l'interés que tenim per fer esport. Hi ha els que no els agrada gens l'activitat física, els que practiquen de tant en tant perquè els hi diuen que s'ha de fer o perquè els hi agrada un esport molt concret, i finalment aquells als que ens agrada de veritat i sempre intentem trobar un momentet per practicar-ne (tot i les lògiques pujades i baixades de motivació...).

Hem de tenir clar que, independentment al grup del que formem part, el risc de lesió i/o dolorets és elevat en tots els casos. No obstant, sí que és important poder identificar-nos amb algun dels grups, perquè d'aquesta manera sabrem què és el que hem de fer:

1. Els que no fan res: és molt poc habitual que pateixein lesions, excepte les de tipus laboral, però , en canvi, si que acostumen a tenir molts dolors posturals (esquena, cervicals, genolls...) provocats per la inactivitat.

2.Els que fan esport de tant en tant: tenen el risc de que passi molt de temps entre el dia que fan esport i el següent cop que ho practiquen, però a més intenen fer-ho a la mateixa intensitat que l'últim dia (que potser va ser dues setmanes abans...). Tenen risc de lesionar-se si no escalfen bé, i si no estiren després.

3. Els que practiques esport sempre que poden: Possiblement són els que més dolorets i petites lesions tenen, i principalment és perquè no respecten els ritmes d'entrenament i de descans, i el cos es sobrecarrega.

En resum, anirem profunditzant els pròxims dies en aquests diferents nivells de pràctica d'esport, per veure què podem millorar i que hem de canviar per minimitzar el risc de lesió i cuidar de la nostra salut.