.

MOLT IMPORTANT: "Tots els comentaris, exercicis o consells publicats en el blog són personals i en cap cas poden substituir la consulta d'un metge o professional de la salut ". Les fotos a partir del 2010 són extretes legalment de pàgines webs que permeten descarregar-les.

QUÈ ÉS EL BUTLLETÍ DE SALUT?









És una nova i engrescadora proposta pels pacients de manelfisio. El blog durant dos anys ha estat funcionant com a mitja de difusió de la fisioteràpia i de la salut en general, però ara fem un pas més.
El butlletí de salut serà un newsletter setmanal de dues a cinc pàgines de continguts relacionats amb la salut del nostre cos i de la nostra ment, doncs no podem tractar una part i deixar l'altra de banda.
A més hi haurà sortejos mensuals, ofertes, promocions i tot un seguit de beneficis que faran del "butlletí de salut" una rentable inversió en cuidar-vos.
Si voleu més informació només m'heu d'enviar un correu a manelpaz@gmail.com...

imatge:http://imagebase.davidniblack.com/main.php?g2_itemId=1702&g2_imageViewsIndex=1

TREBALL D'EQUIP

Un dels problemes més habituals que tenim els fisioterapeutes és el d'aconseguir que la gent entengui que no som mecànics, i que no podem canviar una peça cada vegada que no funciona bé o dona problemes.
Quan vas al mecànic perquè el cotxe fa un sorollet extrany, l´únic que has de fer és esperar que encertin què és el que funciona malament i ho canviïn. Llavors, reculls el cotxe, pagues i marxes.
Quan vas al fisio perquè el teu genoll et fa un petit doloret, no et pots esperar que estirat a la camilla el fisio posi les mans a sobre uns minuts i et digui: "molt bé, ja està arreglat, pots marxar". Això només passarà un cop de cada 100. El que cal esperar és que et demani des de quan et fa mal, perquè, a on, quan augmenta, quan disminueix... i que entre els dos es trobi la manera d'aconseguir que el doloret desaparegui.
El fisio movent, palpant, manipulant, estirant... i el pacient fent els exercicis que toquin a casa o deixant de fer els que no toquen.

En el fons, és un treball d'equip...

foto: http://imagebase.davidniblack.com/main.php

L'ESPORTISTA HABITUAL

Acabem aquesta minisecció sobre els tipus d'esportistes amb els que practiquen esport de forma habitual. Aquí trobariem dues subcategories, aquells que ho fan per salut, regularment, però sense posar el seu cos al límit. I aquells que són fanàtics d'un o més esports i que ho practiquen sempre que poden, intenten millorar al màxim i posem el seu cos al límit sempre que sigui necessari.

Qui creieu que té més risc de lesionar-se?? efectivament.
Quan la pràctica de l'esport es transforma en una obsesió, els beneficis de l'activitat física desapareixen. Possiblement sigui millor no practicar-ne cap tipus, que no pas exigir-te sempre al límit, dia sí i dia també. Això no vol dir que en moments puntuals no ho hagis de donar tot, o que sigui negatiu plantejar-te un súper-repte de tant en tant...
Em refereixo a l'excés. La pràctica exagerada d'esport, sense repectar el mínim descans que necessita el cos produeix lesions per sobrecàrrega, sobrentrenament,, augmenta el risc de patir traumatismes... i deixa el nostre sistema inmunitari tocat, ja que ha de treballar massa.
Practicar esport habitualment és molt recomanable, però aplicant estímuls adeqüats i respectant els descansos. Pots entrenar cada dia, però no sempre al mateix nivell no sempre fent el mateix...

Una vegada els hem vist tots per sobre, amb quin tipus d'esportista us identifiqueu???

Image: Nathan Rogers / FreeDigitalPhotos.net

L'ESPORTISTA PER OBLIGACIÓ

Aquest, normalment ja no el podem considerar esportista. En tot cas, seria més correcte dir que practica algun tipus d'activitat física o esport, però per obligació, recomanació...
Pot ser que hagi de fer uns exercicis que li ha recomanat el metge, o més aviat el fisio... i tingui la voluntat de fer-ho pel seu benestar. Lògicament el risc de lesió aquí és molt baix, l'únic que succeeix és que quan el problema es soluciona, s'acostuma a deixar de fer l'exercici.

L'altre tipologia seria aquell/a que fa esport o activitat física perquè sap que és bo, li va bé, vol millorar el seu físic, o en el fons es nota més bé quan acaba de fer-ho... però no li agrada gens. Aquí, el problema principal acostuma a ser que has de tenir una força de voluntat molt gran, i veure algun resultat a curt o mig termini per no acabar deixant-ho.


Quina consell us puc oferir si formeu part d'algun d'aquests grups? Principalment que busqueu una motivació. Ja sigui mitjançant la superació de petits reptes, avaluant els beneficis regularment i veure com la balança es posa de part de l'esport i, sobretot, buscar aquella activitat que us agradi. Però si acabem de dir que a aquest grup no li agrada l'esport!! Cert, però segur que alguna activitat si que agrada (pàdel, caminar, pilates, natació, activitats dirigdes, entrenament personal individualitzat, btt, tai-txi...). Només cal trobar-la i tot serà mes fàcil!

Image: Andy Newson / FreeDigitalPhotos.net